Informació local

La crua realitat de “La Maternitat d’Elna” al TMC

Aquest dissabte 4 de març “La maternitat d’Elna” ha apropat a la ciutadania barbarenca que es va acostar al Teatre Municipal Cooperativa una realitat ben diferent, la de l’exili que van haver de patir quasi mig milió de persones el gener de 1939 al nostre país.

Juntament amb Franco Piccino (al piano), i acompanyada de diversos objectes d’atrezzo de l’època, Rosa Galindo va ser l’encarregada de posar veu a una amarga, i alhora, dolça historia com és la de “La Maternitat d’Elna”. A través d’una narració en primera persona, a través del testimoni d’una d’aquelles mares que va tenir la sort d’acabar al centre creat per Elisabeth Eidenbenz, Rosa Galindo va fer arribar a l’espectador la crua realitat de totes aquelles persones que fugint de les repercussions d’una guerra perduda van travessar la frontera, per no trobar més que un altre infern a terres franceses.

La maternitat d’Elna (institució impulsada pels moviments socials suïssos que van aportar diners, menjar i equipaments) parla del que va ser capaç de fer una persona molt jove, Elisabeth Eidenbenz, per salvar les dones embarassades d’haver de patir el part en les pèssimes condiciones higièniques, alimentàries i de salut dels camps de refugiats francesos.

Aquest muntatge teatral està basat en l’obra que la historiadora Assumpta Montellà va escriure a partir de les histories de moltes de les mares que van passar per la Maternitat d’Elna. En la xerrada que es va fer prèviament a l’obra, el passat dimecres 1 de març, i donant el tret de sortida a les activitat del Dia Internacional de les Dones a Barberà del Vallès, la pròpia autora, Assumpta Montellà explicava com va sorgir la idea de convertir la Maternitat d’Elna en teatre.

Amb “La Maternitat d’Elna” els espectadors i espectadores del Teatre Municipal Cooperativa van poder ser conscients de com, una vegada més, moltes de les heroïcitats que s’han arribat a perpetrar al llarg de la història, sobretot les dutes a terme per dones, han transcorregut en silenci sense ser reconegudes com mereixen.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *