Informació local

“Zero” distancia, cent per cent teatre

Els passats divendres 2 i dissabte 3 de març, el Teatre Municipal Cooperativa ha acollit tres espectacles inclosos en la primera edició del Festival Zero: “Mi gran obra (un proyecto ambicioso)” de David Espinosa, “Conseqüències” de la Companyia Moveo i “A.K.A (Also known as)” de la Sala Flyhard.

El Festival Zero és una iniciativa d’arts escèniques amb propostes arriscades i no convencionals; un festival que busca eliminar la distància entre públic i artista, per dialogar, per interactuar, per viure experiències gairebé immersives. Un festival amb espectacles d’aforament reduït, viscuts des d’espais diferents.

Divendres, 2 de març, el Teatre Municipal Cooperativa va ser l’escenari de dos d’aquests espectacles: “Mi gran obra (un proyecto ambicioso)” de David Espinosa, de la qual es van fer dues sessions i “Conseqüències” de la Companyia Moveo.

Ambdues propostes van fer que el TMC es reconvertís, ja que la primera es va dur a terme a la Sala B del teatre, on amb dues fileres de seients, una vintena de persones van poder gaudir d’aquest espectacle en petit format. Amb l’ajuda d’uns binocles, el públic va poder anar seguint les imatges, històries i sensacions que David Espinosa va anar evocant amb figuretes a escala 1/87 i el joc de llums i música.

Evidentment “Mi gran obra (un proyecto ambicioso)” no és un projecte convencional, i tot i que en David Espinosa l’ha representat en espais més especialitzats, el Festival Zero l’ha fet arribar a un públic més heterogeni, en el qual ha tingut una molt bona acollida.

Entre el primer i segon passi de l’obra de David Espinosa, la companyia Moveo va delectar al TMC amb “Conseqüències”. En aquesta ocasió era l’escenari del teatre el que es transformava i es convertia en un espai que acollia tant a artistes com a públic. Acostumats a actuar en espais oberts, el creador de l’espectacle, Stéphane Lévy, comentava les sensacions de la participació al Festival Zero.

Un dels punts forts de “Conseqüències” és, precisament, la relació entre els artistes (Marta Hervás, Xavi Palomino, Núria Planes, Adria Viñas i Pino Steiner) i el públic, ja que aquest últim es converteix en un component molt destacat de l’espectacle. Una relació que han valorat molt positivament les persones espectadores i els mateixos encarregats de dur a terme el muntatge.

El Festival Zero va continuar dissabte, 3 de març, en aquesta ocasió amb “A.K.A (Also known as)” de la Sala Flyhard. L’escenari del TMC es reconvertia novament, per acollir públic i artista en un mateix espai. “A.K.A (Also known as)” és un muntatge intens en el que el jove intèrpret Albert Salazar aconsegueix mantenir l’atenció i tensió del públic durant més d’una hora, sense més ajuda que el text, la música i la llum. Albert Salazar comentava als micròfons de Ràdio Barberà que aquest ha estat tot un repte, i que alhora, la proximitat amb el públic és una motivació afegida.

A “A.K.A (Also known as)” el seu portagonista, en Carles, ens explica la seva historia, una historia que poc a poc es va dibuixant a través dels ulls del públic que es converteix en un receptor actiu que escolta i interpreta tot allò que succeeix en un escenari que es troba particularment a prop. El muntatge està conformat per un intens monòleg teatral escrit per en Daniel J. Meyer, el qual va saber aprofitar la inspiració d’una nit.

Un actiu i coordinat, Albert Salazar està en aquesta ocasió sota la direcció de Montse Rodríguez. Ella comentava a Ràdio Barberà quina està sent la resposta del públic respecte a l’obra i el seu particular format:

Tant divendres com dissabte, el públic barbarenc va abanadonar entusiasmat l’escenari del TMC sabent que havia viscut el teatre d’una manera molt diferent i valorant de forma molt positiva l’experiència, en definitiva, un dels principals objectius d’aquesta primera edició del Festival Zero del qual ha pogut gaudir la nostra ciutat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *