Entrevistes

Mònica Pérez i Jordi Ríos homenatgen Hitchcock a través de l’humor a “McGuffin”

L’actriu barbarenca Mònica Pérez i l’actor Jordi Ríos van tornar a revolucionar aquest passat divendres, 6 d’abril, el Teatre Municipal Cooperativa amb un nou i esbojarrat muntatge: “McGuffin”.

Barrejant els homenatges al cinema clàssic i la ja característica comicitat de la parella, aquest espectacle no va donar treva a un públic que no va poder parar de riure durant tot el muntatge.

Sota la direcció de Carlos Latre, “McGuffin” agafa el nom d’un terme que el director de cinema Alfred Hitchcock va inventar com a excusa argumental que motiva els personatges i el flux d’una història, tot i que en realitat no té gens de rellevància.

“McGuffin” es centra en l’Isidre, un treballador d’un cinema en el que s’anuncia el “McGuffin 12è Festival de curts d’intriga”. En aquesta mateixa pantalla li apareix el mestre del suspens, Hitchcock, que li proposa que escrigui una història que ell mateix l’ajudarà a dur a terme.

L’autora del muntatge és la mateixa Mònica Pérez, que moments previs a l’obra explicava als micròfons de Ràdio Barberà d’on va sorgir la idea d’aquest espectacle.

 

Amb “l’assassí de dones a menys de dos carrers d’aquí” es posa en marxa un thriller en clau d’humor amb clars referents hitchcocknians que enriqueixen encara més el muntatge. Però tal i com explicaven ambdós actors, tot i no tenir un gran bagatge en cinema clàssic qualsevol pot gaudir de “McGuffin”.

Ja fa dos anys que Mònica Pérez i Jordi Ríos van visitar Barberà del Vallès, en aquella ocasió per a fer gaudir al públic amb l’humor de “1001 gags”, un muntatge força diferent al que es va poder veure aquest passat divendres, però que comparteix la mateixa essència humorística.

Un dels elements claus dels espectacles de Mònica Pérez i Jordi Ríos és la seva complicitat sobre l’escenari, la seva capacitat d’improvisació i d’adaptació a qualsevol situació, unes característiques adquirides al llarg dels anys, i que segons ells mateixos flueixen amb naturalitat.

 

Però aquesta complicitat no es va reflectir només entre els dos actors. El públic del Teatre Municipal Cooperativa va adquirir un paper important en moltes situacions en les que la improvisació es va apropiar de les escenes, i va fer palès sobretot el feeling de la barbarenca amb els espectadors i espectadores de la ciutat que l’ha vist créixer. Però precisament actuar a casa sempre comporta un extra, que aporta recolzament i exigència.

Els extensos i expressius aplaudiments van ser la mostra definitiva de que públic barbarenc va gaudir una vegada més amb aquests dos artistes que van aconseguir que el TMC passes novament una gran vetllada de teatre.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *