Informació local

Em pot acomiadar l’empresa on treballo si ha fet un ERTO?

Imatge del sindicat gallec CIG

El Govern espanyol, en especial la Ministra de Treball Yolanda Diaz, i els sindicats Comissions Obreres i Unió General de Treballadors han defensat els Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació com un mecanisme per evitar la destrucció de llocs de feina durant la paralització de l’activitat econòmica. En resum, l’Estat assumeix els salaris i la majoria de les cotitzacions durant l’aturada a canvi que les empreses mantinguin el volum de persones contractades els 6 mesos posteriors a l’expedient. Actualment més de 7.900 persones estan afectades per aquests expedients a Barberà del Vallès i més de 715.000 a Catalunya.

Però, queden protegits tots els treballadors i treballadores per aquesta mesura? En quina situació queden els que tenen contractes més precaris? Què passarà un cop s’aixequi l’estat d’alarma? Un veí de Barberà del Vallès que treballava a una empresa de l’automòbil a través d’una Empresa de Treball Temporal va informar Ràdio Barberà que havien acomiadat tots els treballadors (ell inclòs) amb contracte d’ETT, tot i que l’empresa es trobava en un ERTO de força major. Sorprès el ciutadà afirmava que no entenia com podien fer finalitzacions.

Des de Ràdio Barberà hem contactat amb el Col·lectiu Ronda, cooperativa jurídica amb un equip de més de 100 persones especialitzada la defensa dels interessos dels treballadors i treballadores, per aclarir si aquells assalariats amb contractes més precaris queden protegits o no per les mesures per fer front al Covid-19 en l’àmbit laboral.

Empreses de treball temporal i subcontractació

Des del Col·lectiu Ronda expliquen que les persones contractades per Empreses de Treball (ETT) són uns dels principals punts cecs de les mesures adoptades i es troben en una situació molt complicada. Si una empresa fa un ERTO els treballadors que presten servei a través d’una ETT no estan inclosos en aquest expedient perquè la seva relació contractual és amb la ETT. En tot cas, qui hauria d’incloure aquestes persones en un ERTO és la mateixa ETT i no ho fan perquè tenen la possibilitat d’acomiadar. Aleshores es produeix una extinció del contracte de posada a servei. A més, aquest tipus d’acomiadament no dóna dret a acollir-se a les mesures extraordinàries d’atur.

En el cas de les empreses subcontractades, com per exemple una empresa de neteja que presta servei a unes oficines, empreses de telemàrqueting que treballen per altres companyies, serveis informàtics o molts altres sectors, la situació és similar. L’ocupador legalment és l’empresa subcontractada per prestar el servei.  Per tant, si l’empresa on es presta el servei suspèn el contracte qui hauria d’incloure en un ERTO els treballadors seria l’empresa subcontracta amb què tenen la relació contractual.

Seria diferent si es pot demostrar que es tracta d’un cas de cessió il·legal de treballadors i aleshores l’empresa que ha externalitzat irregularment part de la seva activitat si hauria d’incloure aquests treballadors. Per altra banda, si l’empresa que fa l’ERTO és l’empresa subcontractada sí que hauria d’incloure els treballadors que presten servei a terceres empreses.

Contractes temporals

El govern va aprovar una disposició que afecta els ERTO i estableix que les persones amb un contracte temporal s’han d’incloure en els expedients. A més, el període del contracte queda “suspès”, és a dir, no es consumeix el temps de la contractació durant l’expedient. Per exemple, si una persona té un contracte de 6 mesos i li restava un mes, quan finalitzi l’afectació de l’ERTO encara tindrà aquest mes de contracte pendent. Des del Col·lectiu Ronda matisen que aquesta mesura va arribar tard i que abans que s’aprovés ja s’havien extingit massivament milers de contractes temporals.

El Govern ha establert també un subsidi especial per fi de contracte temporal durant l’Estat d’Alarma per persones que no disposen del període de cotització suficient per accedir a la prestació per desocupació. Es tracta d’un subsidi que es pot cobrar en una única ocasió si es compleixen els requisits i d’una quantia del 80% de l’IPREM (430,27€).

Després de l’estat d’alarma i els ERTO?

Des del Col·lectiu Ronda consideren que després de l’acord entre patronals, sindicats majoritaris i Govern espanyol per allargar els ERTO fins al 30 de Juny l’obligació de les empreses de garantir els llocs de feina durant 6 mesos després dels expedients ha quedat pràcticament en paper mullat. És així, segons el seu parer, per la quantitat d’excepcions que s’han aprovat i perquè algunes són ambigües.

Alguns dels supòsits són comprensibles per la cooperativa. Per exemple, considerar que els acomiadaments disciplinaris que es considerin objectius no incompleixen aquesta obligació de mantenir el mateix volum de llocs de feina. Però d’altres, buiden de contingut la garantia. En particular, totes les extincions de contractes temporals han quedat excloses. Amb una taxa de temporalitat tan elevada això implica que moltes persones poden perdre la seva feina després de passar per un ERTO abans dels 6 mesos estipulats. Des del Col·lectiu Ronda assenyalen que a més la majoria de contractes temporals són en frau de llei perquè no tenen una causa realment justificada. 

Què passa si l’empresa incompleix aquesta obligació?

La normativa aprovada no defineix que passa amb  l’incompliment d’aquesta salvaguarda de l’ocupació per part de les empreses i quines són les sancions. En principi, incomplir aquesta obligació suposaria com a mínim per l’empresa haver de retornar a la Seguretat Social totes les cotitzacions i salaris que s’ha estalviat amb l’ERTO. No únicament del treballador o treballadors acomiadats, sinó de tota la plantilla. Però, s’ha de veure quina interpretació faran els tribunals. A més, l’acomiadament seria considerat improcedent i l’empresa hauria d’escollir entre readmetre el treballador o pagar la indemnització corresponent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *