Serveis informatius

El tancament de Nissan agreuja la crisi de l’automoció

Concentració de la plantilla de Nissan davant un concessionari de Renault a Esplgues

Por a perdre la feina, incertesa de com serà el futur pròxim, enuig per la manca de previsió de les administracions i multinacionals… Les emocions de treballadors i treballadores del sector de l’automoció amb qui ha pogut parlar Ràdio Barberà són similars sigui quina sigui la seva empresa. Aquesta indústria ja es trobava en una cruïlla abans de l’emergència sanitària del coronavirus i la recessió econòmica que ha provocat. Els motius són complexos, però es poden resumir en una caiguda de les vendes arreu del món, normatives més estrictes a Europa pel que fa a les emissions i, especialment, els efectes de la imprescindible transformació per deixar enrere els combustibles fòssils i passar a la mobilitat elèctrica.

Al febrer la Conselleria d’Empresa de la Generalitat de Catalunya va elaborar un informe on advertia que 40.000 llocs de feina i 211 empreses del sector de l’automoció podien desaparèixer a Catalunya en els propers anys amb la irrupció del cotxe elèctric. Un impacte enorme si considerem que el total de llocs de feina estimats dins la indústria del cotxe són 143.000. La consellera Angels Chacón deia aleshores que calien 200 milions d’euros en els anys vinents per impulsar un “Programa de suport a la indústria de la mobilitat i l’automoció”. Aquest avís és ja una realitat. Després d’uns mesos de rumorologia el 28 de maig es va confirmar que Nissan pretén tancar les seves fàbriques de Zona Franca, Sant Andreu de la Barca i Montcada i Reixac. La plantilla s’oposa als plans de l’empresa amb una vaga indefinida des del 4 de maig i ha rebut el suport de les administracions públiques.

‘Invisibles’ de Nissan

“Es parla dels treballadors de Nissan, però això afecta molta més gent: subcontractes dins i fora la fàbrica, proveïdors, transportistes, neteja...” afirma la Natalia Cabezas, treballadora de Marelli a la planta de Santa Margarida  i els Monjos (Alt Penedès) i sindicalista d’UGT. L’empresa per la qual treballa abans (amb el nom Calsonic) tenia un 40% de capital en mans de Nissan, fa uns anys la van vendre a un fons d’inversió estatunidenc i després van comprar Magneti Marelli, encara que l’empresa té diverses divisions productives. Per exemple, a la seva planta es dediquen a aires condicionats i calefacció.

Ja porten tres anys consecutius amb Expedients de Regulació d’Ocupació i des del 2008 la plantilla ha estat retallada en diverses ocasions. Els encàrrecs que reben a la seva planta són pràcticament tots per Nissan, així que ara tot està en l’aire i no han rebut cap informació oficial. Totes les contractes i proveïdors expliquen que la multinacional japonesa no s’ha comunicat amb ells.

Formen part dels aproximadament 25.000 llocs de feina que els sindicats denuncien que estan amenaçats pels tancaments de Nissan. Directes són uns 3.000 llocs de feina i la resta tenen contracte amb altres companyies. Marelli té treballadors dins la planta de Zona Franca. La sindicalista explica que ara s’han unit en una plataforma conjunta per pressionar plegats. També la CGT va organitzar un debat amb treballadors de moltes de les empreses més afectades directament com Acciona, Gestamp, Magna o Lear.

Cabezas considera que tothom va tard – en especial les administracions-  perquè ella porta escoltant vint anys que Nissan tancaria: “Sembla tan gros que es perdi l’1,7% del PIB Català perquè una empresa marxi que confies que no es permetrà”. Afegeix que “sense inversió i sense un pla no atraiem empreses aquí i no podem competir amb altres països“. És un problema que s’arrossega des de fa dècades. En el seu cas, tenen l’avantatge que poden produir per cotxes elèctrics, però no sap quants llocs de feina es mantindran a mitjà termini. “Hi ha mà d’obra molt qualificada i preparada que no tindrà oportunitats per treballar. O espavilem o ens haurem de dedicar tots al turisme.”

L’altre gran cas al Vallès: Continental

La Mari Carmen Vila, delegada de FTC-IAC a Continental Rubí, també critica la manca de visió de futur dels diferents agents. “No s’han fet inversions ni construït infraestructures”, afegeix, “les empreses han tirat de les ajudes públiques i ara hi ha una escabetxina al sector“. Continental va anunciar una retallada de 5.000 llocs de feina a tot el món i la venda de la fàbrica de Rubí. Actualment l’empresa afirma que hi ha un possible inversor, però no hi ha un pla de reindustrialització de la fàbrica. Dels 700 llocs de feina directes (i fins a aproximadament 2.000 amb els indirectes) és difícil saber quants es podrien salvar, per quant de temps i en quines condicions.

Vila considera que és imprescindible protegir amb prejubilacions justes i altres mesures totes les persones que es queden amb una situació social més complicada si perden la seva feina. “En l’actual mercat de treball amb 45 anys ja quasi que et veus exclòs” assevera. “No és just que després de tota la vida treballant et vegis abocat al carrer i a la precarietat quan les empreses han guanyat molts milions i rebut moltes ajudes públiques”. El coronavirus els ha deixat en una situació encara més delicada perquè s’ha produït una caiguda brusca de les vendes i la producció.

Incertesa

La indústria de l’automòbil tal com explica la Natalia Cabezas a Ràdio Barberà “és molt sensible a l’economia mundial“. A la planta de Magneti Marelli de Barberà del Vallès abans del Covid-19 es va aprovar un ERTO fins al 31 de desembre que afecta els quasi 500 treballadors amb 70 dies d’expedient.  No els afecta directament el tancament de Nissan, però sí les fluctuacions del mercat. Ara la producció s’està reactivant a poc a poc i ha baixat força perquè depèn que els clients tornin a obrir. L’Alejandro Alcazar, treballador de la fàbrica i membre de la UGT, comenta que esperen que en els propers mesos es recuperi el ritme, però que és impossible fer previsions.

Com la resta dels treballadors consultats opina que l’automoció és un sector amb molt pes a Europa i que a Catalunya i Espanya el futur de la indústria necessita estímuls públics com els que es fan a altres països de l’entorn. El Samuel, veí de Barberà del Vallès i treballador de Ficosa Electronics, descriu una situació similar. Ara mateix no depenen gaire de Nissan, però sí que hi ha una part de la facturació mensual (vora el 15%) que són peces per la marca nipona. No tenen clar que passarà amb aquest projecte.

Pel que fa al sector en general, el Samuel apunta que la producció ha caigut molt amb el Covid-19 i que les vendes són pràcticament nul·les (a l’abril la venda de turismes i tot terrenys va caure un 96,5% senos les associacions empresarials del sector). Després d’aquesta aturada espera que cap a final d’any augmenti la producció, però explica que tots tenen por a perdre la feina.

Més enllà del context del coronavirus, Luis González Reyes, d’Ecologistas En Acción, defensava a xarxes socials que el sector està “ferit de mort” pel pic dels combustibles fòssils, l’emergència climàtica i la pèrdua de competitivitat internacional. També que el cotxe elèctric només podrà suposar una petita part de la producció actual i, en conseqüència, cal pensar la protecció social dels treballadors més que en com salvar el sector. En canvi, des de Comissions Obreres de Catalunya va presentar a l’octubre l’informe “metaforsis i renaixement del sector de l’automoció a Catalunya” on aposten per l’electrificació dels motors dels vehicles i la mobilitat compartida per generar assegurar un futur al sector.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *