Informació local

Com es distribueixen els suports electorals a Barberà?

Un cop celebrades les Eleccions al Parlament de Catalunya, i conegudes totes les dades, des de Ràdio Barberà us oferim una anàlisi de com s’han distribuït els vots en els diferents, barris, col·legis i meses electorals de la nostra ciutat.

El punt de partida és recordar les dades genèriques que van deixar al Partit dels Socialistes de Catalunya com la força més votada a Barberà del Vallès: un 34’29% dels vots, amb 4.286 vots rebuts.

La diferència de vots respecte la segona força, Esquerra Republicana de Catalunya, fa que el PSC hagi guanyat en les 40 meses dels 11 col·legis electorals. El partit Republicà ha estat la segona força més votada també en tots els col·legis i en totes les meses excepte en una de les dues de la Biblioteca Esteve Paluzie on és la tercera força, superada per Vox.

Les diferències a partir de la tercera força

Precisament Vox, tercera força més votada a Barberà, és en aquesta mesa del col·legi electoral ubicat a la Biblioteca Municipal on aconsegueix el seu millor resultat. En cinc dels onze col·legis ha estat la tercera força més votada, en uns altres cinc ha estat la quarta, i en un, Can Llobet, la cinquena.

A poca distància (125 vots) es va quedar En Comú Podem que és la formació que més fluctua en les posicions de vot: varia des de la tercera posició a tres col·legis (Maria Reverter, Elisa Badia i Pablo Picasso) i la sisena posició del Marta Mata. Això sí, en 10 de les 40 meses és la tercera força en nombre de vots.

I encara menys distància hi va haver entre els Comuns i Ciutadans. Només 91 vots van separar les dues forces. El partit taronja destaca, sobretot, com a tercera força més votada a Can Llobet i Martí i Pol.

Junts per Catalunya, que a nivell de tota Catalunya ha flirtejat amb la victòria final, a Barberà ha estat la sisena força més votada (851 vots) destacant la tercera posició obtinguda al col·legi del Teatre Municipal Cooperativa. En una mesa del Marta Mata i una altra de Can Serra és la tercera força més votada.

Sempre comptant amb les forces que han acabat tenint representació al Parlament, Partit Popular i la CUP s’han disputat el fanalet vermell a Barberà. Els populars han acabat per davant dels cupaires per només 23 vots guanyant aquesta particular lluita en set dels onze col·legis. El PP, en set meses, va aconseguir escalar una posició i ser la sisena opció més votada. La CUP ho aconsegueix en quatre de les quaranta meses.

Com vota cada barri?

Si mirem les dades per sectors urbans, és a dir, per barris (que no és el mateix que col·legi electoral) és manté un patró molt similar. El PSC és el més votat als nou barris i ERC la segona més votada en tots ells.

Vox és la tercera opció als barris de Can Serra, Estació-Ca n’Estaper, Can Gorgs 2 i La Romànica (i és la quarta en la resta de barris).

En Comú Podem és la tercera opció a tres zones (Casc Antic, Eixample-Can Llobet i Parc Central), quarta en unes altres tres, cinquena en una i setena (penúltima opció) a Can Gorgs.

Ciutadans destaca al Parc Europa com a tercera força escollida.

Junts té els millors resultats a Can Gorgs (també tercera opció) i Estació- Ca n’Estaper (quarta).

Mentre que el Partit Popular esgarrapa vots a Can Gorgs com a sisena força sent setena o vuitena a la resta, amb les posicions intercanviades, segons el barri, amb la CUP que no pot arribar a la sisena posició a cap sector urbà.

Com varia la participació a cada col·legi?

Tot això pel que fa referència al nombre de vots emesos. Una quantitat de vots que va ser considerablement inferior a la de les eleccions del 2017. Una forta davallada en la participació va deixar la xifra total de votants a Barberà en 12.703, o el que és el mateix, el 51’06% del cens electoral.

7 dels 11 col·legis electorals superen la xifra, destacant el Marta Mata que amb un 57’3% és el col·legi lectoral amb més participació. No obstant hi ha dues meses amb un percentatge encara una mica superior: són una a Can Serra (amb el 58’4%) i una altra al Martí i Pol (amb el 58’3%).

Per cert, que aquesta darrera mesa és l’única de les quaranta habilitades a Barberà del Vallès en què no es va comptabilitzar cap vot nul. Curiosament, en una mesa ‘veïna’ al mateix col·legi electoral es va donar la xifra més alta de vots nuls en una mateixa mesa: 11.

En la banda baixa de la participació hi ha hagut quatre col·legis electorals per sota del 50%. La pitjor dada és la de Ca n’Amiguet amb un 44’3% de participació. Però, no té la mesa amb menys participació: aquest ‘dubtós’ honor va ser una mesa de l’Elisa Badia amb només el 38’7%.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *