Informació local

El preu de compravenda augmenta més d’un 40% en 5 anys a Barberà

Barbera del Vallès va registrar 712 transaccions immobiliàries dutes a terme durant l’any 2021, 338 de compravenda i 374 de lloguer.

El preu mitjà anual de compravenda d’habitatge es va situar en els 2.328,02 €/m2, experimentant un augment interanual del 4,9% respecte al 2020 i d’un 41,4% en el període 2017-2021. A més, el preu de compravenda d’habitatge d’obra nova es va situar per sota de la de segona mà, ja que el primer va ser de 2.104,96 €/m2, i el segon, de 2.352,14 €/m2.

En canvi, el preu mitjà de lloguer contractual va ser de 666,87 €/mes, una xifra que representa una davallada del 8,7% interanual, fet que situa a Barberà al capdavant dels municipis del Vallès Occidental. Tot i aquest descens, aquest índex ha patit un augment del 8,8% en el període 2017-2021.

Aquestes són dades de l'”Informe anual de l’habitatge al Vallès Occidental 2021” presentat per l’Observatori del Consell Comarcal. El document recull dades territorials en l’àmbit municipal i comarcal, també en relació amb la demarcació de Barcelona i Catalunya. S’analitzen els principals indicadors en matèria d’habitatge a la comarca, amb dades corresponents a l’any 2021, en àmbits com la dinàmica de la construcció, el mercat immobiliari, els instruments de la política d’habitatge, l’accés a l’habitatge i l’exclusió residencial i la certificació energètica.

Habitatges de protecció oficial

Respecte al nombre d’habitatges de protecció oficial iniciats a Barberà, aquests sumen un total de 294 des de l’any 2008. Així en el període 2008-2012 es van començar a construir 231 habitatges de protecció oficial, en el període 2013- 2017, 30 i en el 2018-2021, 33.

Per una altra banda, en el 2008-2012 es va finalitzar la construcció de 178 habitatges de protecció oficial al nostre municipi, del 2013-2017 no se’n va finalitzar cap, i del 2018-2021, 20, sumant un total de 198 des del 2008 fins al 2021.

En data 31 de desembre de 2021 Barberà comptava amb 509 habitatges amb règim de protecció. També va ser durant l’any passat quan es van admetre 126 sol·licituds al Registre de Sol·licitants d’Habitatges de Protecció Oficial, 38,2 per cada 10.000 habitants. En aquest aspecte van ser 203 les persones inscrites a aquest registre, 61,5 per cada 10.000 habitants.

Barberà del Vallès, quart en l’Índex d’esforç econòmic

Les dades de l’Observatori comarcal també donen a conèixer quin és l’Índex d’esforç econòmic (IEE) per accedir a un habitatge en propietat, aquest calcula la proporció d’ingressos bruts que les unitats familiars destinen a pagar la hipoteca. En el 2019 els residents de la comarca dedicaven el 33,4% de la renda familiar a pagar l’habitatge en propietat, lleugerament per sobre del català (33%).

Ripollet, amb un IEE del 49%, i Sant Cugat del Vallès amb un 41,5%, se situen per sobre del 40%, que es considera la taxa de sobrecàrrega de l’habitatge. Molt a prop el segueixen Cerdanyola del Vallès (38,5%) i Barberà del Vallès (34,9%).

Barberà del Vallès, a més, se situa entre els municipis en els quals s’ha registrat una major evolució d’aquest índex per accedir a un habitatge en propietat, concretament un 11,5%.

Augmenten les dificultats per accedir a un habitatge

A nivell global, l’informe de l’Observatori Comarcal constata que han empitjorat les dificultats d’accés i manteniment de l’habitatge: augmenten l’esforç econòmic de compra i lloguer d’habitatge i pugen els desnonaments. Les persones residents a la comarca destinen al voltant del 33% del seu sou a pagar la hipoteca. Pel pagament del lloguer dediquen, aproximament, la meitat de la renda familiar (47%).

Amb l’esclat de la pandèmia es van aplicar mesures en l’àmbit estatal i autonòmic per fer front a la vulnerabilitat residencial, com ara la paralització dels desnonaments. No obstant això, s’han portat a terme 1.049 llançaments judicials, 413 més que durant el 2020.

El nombre de prestacions per al pagament del lloguer i les econòmiques d’urgència especial han augmentat amb força el 2021. Els ajuts de pagament del lloguer presenten un augment anual del 14,1%, situant-se per sobre de les xifres anteriors a la crisi sanitària. Així mateix, les d’urgència especial s’han concedit més del doble que en 2020, passant de les 153 a les 355.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.