Cada estiu Barberà registra més jornades d’altes temperatures

En 25 anys Barberà del Vallès ha multiplicat per nou el número de dies tòrrids registrats a l'estiu. Segons dades de la Diputació de Barcelona, obtingudes de les estacions meteorològiques automàtiques del Servei Meteorològic de Catalunya, el nostre municipi va viure l'any 2000 dues jornades en les quals es van igualar o sobrepassar els 35 °C de temperatura, mentre que en el 2025 en van ser 18. Un augment encara més acusat s'ha produït respecte a les nits, ja que, mentre que fa un quart de segle es van donar tres nits tropicals, és a dir, aquelles en què la temperatura no baixa dels 20 °C, el 2025 en van ser 48.

Així, les dades mostren una tendència clara cap a l'augment de la calor extrema. Els valors més elevats es concentren en els últims anys de la sèrie, fet que apunta a una intensificació dels efectes de l'escalfament global.

Destaquen dos dies de calor extrema el 2023, aquells amb temperatures iguals o superiors als 40 °C, any en què també es va registrar una nit tòrrida, en la que no es va baixar dels 25 graus.

Barberà del Vallès es veu afectada per altes temperatures sobretot a la nit, ja que des de l'any 2015, cada estiu registra un mínim de 20 nits tropicals, amb 54, 49, 38 i 48 en els darrers 4 anys, el 35% del total des de l’any 2000. Aquesta evolució confirma que la calor ja no és només un fenomen diürn, sinó que afecta cada vegada més les hores nocturnes, dificultant el descans i augmentant els riscos per a la salut.

Per una altra banda, si s'observa la vulnerabilitat durant les onades de calor, és a dir, aquella que fa referència al grau de risc que té una població davant temperatures extremes, Barberà comptaria amb un grau mitjà. Aquest índex es determina combinant factors socials (com l'edat o l'estat de salut) amb factors ambientals i estructurals (manca de verd urbà o edificis mal aïllats). El nostre municipi també compta amb una vulnerabilitat mitja respecte a l'Increment de la demanda d'energia i l'afectació de la calor a les infraestructures. En canvi, és baixa pel que fa a l'afectació a la població vulnerable i els canvis en els cultius la vulnerabilitat, però es dispara respecte a l'empitjorament del confort climàtic.

L'índex de vulnerabilitat ha estat calculat a partir de la metodologia "Avaluació simplificada de Vulnerabilitat dels Impactes del Canvi Climàtic" (ASVICC) elaborada per la Gerència de Serveis d'Acció Climàtica de la Diputació de Barcelona i dissenyada per a l'elaboració dels Plans Comarcals d'Adaptació al Canvi Climàtic (PCACC, del 2020 al 2025) i dels plans locals d'adaptació dels municipis que els han redactat. L'ASVICC és una eina per recopilar les dades del municipi, amb l'objectiu de fer una primera avaluació de les principals vulnerabilitats davant els efectes del canvi climàtic.