Canvi d'horari: una hora menys de confinament

La nit del dissabte 28 al diumenge 29 de març haurem d'avançar els rellotges a les 02.00 hores de la matinada perquè marquin les 03.00 hores. Entrarem així en l'horari d'estiu. La modificació horària de primavera s'aplica en tots els països de la Unió Europea amb la intenció d'ajustar la jornada laboral a les hores de llum natural. A partir del diumenge començarà el dia abans i fosquejarà més tard, fins a la tardor.

La conseqüència més immediata del canvi d'hora és que començarà el dia abans i fosquejarà una hora després, per la qual cosa disposarem de més temps de llum solar a les tardes. El canvi a l'horari d'estiu acostuma a tenir efectes molestos (en forma d'insomni, somnolència, irritabilitat o marejos), sobretot en nens i ancians. S'han realitzat molts estudis sobre les seves conseqüències, encara que cap d'ells ha aportat resultats concloents.

El que sí que és un fet és l'alteració del somni degut al canvi d'hora, ja que l'horari de treball continua sent el mateix fins i tot havent dormit una hora menys. La ruptura de la rutina del somni produeix un efecte similar al del jet-lag o un augment de migranyes.

Un dels arguments que avalen el canvi a l'horari d'estiu són les dades que aporta l'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia, que estima que l'estalvi energètic potencial és d'un 5% només a Espanya. Aquest percentatge representa, aproximadament, uns 300 milions d'euros. D'aquesta quantitat, 90 milions correspondrien al consum domèstic (uns 6 euros per llar), i la resta, a la indústria o a la il·luminació d'edificis de serveis.

El canvi d'hora es remunta a la dècada dels 70, amb la primera crisi del petroli, quan alguns països van decidir avançar el rellotge per a aprofitar millor la llum natural del Sol i consumir menys electricitat (Espanya va introduir el canvi horari en 1974).