"Les Bàrbares", la cara més personal del feminisme
Aquest cap de setmana el Teatre Municipal Cooperativa ha tingut el plaer de rebre al seu escenari l'obra "Les Bàrbares", una peça de Lucía Carballal, sota la direcció de David Selvas i interpretada per María Pujalte, Cristina Plazas, Francesca Piñón, Berta Gratacós.
Accés a la galeria de fotografies
Aquesta producció, de La Brutal i Bitò, ens presenta la història de la Susi, la Carmen i l'Encarna, amigues des de l'escola, les quals es reuneixen en un hotel allunyat de la ciutat. Han passat sis mesos des de la mort de la Bàrbara, una dona trenta anys menor que elles i a qui totes van apadrinar i estimar de manera diferent.
L'última voluntat de la Bàrbara és posar sobre la taula la visió que tenen les unes de les altres i d'elles mateixes. La seva relació amb la feina, la maternitat o el feminisme. Una reflexió sobre les decisions que han pres unes i altres al llarg de les seves vides, amb el feminisme com a eix central.
La complicitat entre les actrius es fa palesa des del primer minut de la representació i ja anticipa l'alt nivell interpretatiu que impregna tota l'obra.
Els dubtes, els desigs o les decisions de les protagonistes es posen sobre la taula de manera honesta, deixant que sigui el públic el que tregui les seves pròpies conclusions. I és que, tot i que "Les Bàrbares" pot semblar una obra dirigida a un sector femení, una de les seves virtuts, és que precisament tothom s'hi pot sentir interpel·lat d'una manera o altra.
Una altra de les grans protagonistes d'aquest muntatge és la música, que es converteix en fil conductor, consciència i alhora simbolitza el record de la Bàrbara. Les interpretacions de Berta Gratacós van fer les delícies del públic barberenc amb adaptacions de temes molt coneguts com "Yo no soy esa", "Porque te vas" o "Aquellas pequeñas cosas", que guien pels pensaments, sensacions i confidencies de les protagonistes.
L'humor és una altra de les claus de l'èxit d'aquest muntatge, ja que és un dels grans reclams per al públic, que alhora pot compartir les reflexions dels personatges i plantejar-se temes vitals molt més sensibles en una línia lleugera i distesa.
"Les Bàrbares" ens presenta una conversa que enalteix l'amistat, que parla sobre el pas del temps i sobre l'evolució personal de cadascun o cadascuna. La funció conclou amb la complicitat entre l'elenc i el públic, que a través de la música acaba formant part del punt final d'aquest exquisit muntatge.
