Manuel Peñas Palo, un barberenc deportat a Mauthausen
La vida d'en Manuel Peñas Palo va estar marcada, com la de milions de persones, per dues guerres i la barbàrie del feixisme i el nazisme. Va néixer a Múrcia l'any 1904. Des d'allà va emigrar a Barberà del Vallès, no més tard de l'any 1929. A la nostra ciutat es va casar amb Antonia López Cardona i van tenir una filla.
L'any 1938 va ser reclutat per l'exèrcit republicà en el context de la Guerra Civil Espanyola. El van destinar al Front de l'Ebre on va ser fet presoner i també el van ferir. Quan les tropes franquistes van envair Catalunya, Peñas va exiliar-se a França amb la seva unitat militar. Per tant, va ser un dels més de 500.000 refugiats espanyols que van haver de marxar a França pel conflicte bèl·lic
A l'altra banda dels Pirineus, va estar internat als Camps d'Agde, Le Barcarès i Saint-Cyprien. Quan l'exèrcit del Tercer Reich nazi va ocupar França el van empresonar. Primer el van enviar a Zagan (Polònia), després a Tréveris (Alemanya) i finalment el van deportar al camp de concentració de Mauthausen (Àustria). El 25 de novembre de 1941 va morir a l'edat de 37 anys.
Més de 80 anys després, una investigació de l'Arxiu Municipal de Barberà del Vallès, realitzada arran d'un contacte amb l'Arxiu General de la Regió de Múrcia, ha permès reconstruir l'itinerari vital d'aquest veí de Barberà del Vallès, que per desgràcia és paradigmàtic d'una època fosca de la història. A més de la documentació d'arxiu disponible, han sigut claus les divuit cartes i les fotografies que ha aportat la seva neta, Maria Àngels Rabascall Peña.
Amb tota aquesta informació, l'Ajuntament de Barberà del Vallès ha decidit fer un acte d'homenatge i reparació històrica cap a la figura de Manuel Peñas Palo. Amb aquest propòsit el consistori s'ha adherit al projecte Stolpersteine ('pedra que fa ensopegar', en alemany). Aquesta iniciativa, basada en l'obra de l'artista Gunther Deming, consisteix en instal·lar a la via pública un llambordí daurat que conté el nom i cognoms, la data de naixement i les dates de deportació i mort d'una persona que va patir un camp de concentració o extermini nazi.
En el cas d'en Manuel Peñas Palo, la peça artística s'instal·larà davant del nº40 del Carrer Santa Bàrbara, direcció de la primera residència familiar a Barberà del Vallès. A més d'instal·lar el llambordí commemoratiu, el projecte implica un projecte pedagògic amb els centres educatius de la ciutat que es pretén que serveixi mantenir viu el rècord de l'horror que va suposar la persecució i deportació a camps de concentració o extermini nazis.
Al 'Bon dia, Barberà!' hem entrevistat a l'Aram Magrins, tècnic de l'arxiu municipal, a la Maria Àngels Rabascall Peña, neta de Manuel Peñas Palo, i a la regidora Mónica Madueño per conèixer tota la història d'en Manuel, els detalls de la investigació que ha permès recuperar-ne la memòria, que ha suposat per la família esbrinar que va passar amb ell i les actuacions que farà l'Ajuntament per homenatjar-lo.
Podeu escoltar l'entrevista completa a continuació:
