Quins són els punts forts i febles de la mobilitat a Barberà?

L'Ajuntament de Barberà ha fet pública la fase de diagnosi del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible 2026–2031, que analitza la mobilitat al municipi i marca el punt de partida per avançar cap a un model més segur, eficient i sostenible.

Recordem que aquest és el document que permet planificar la mobilitat urbana, partint d'una anàlisi de la situació actual, per establir posteriorment els principis, objectius i línies d'actuació que permetin millorar la mobilitat a llarg termini.

En el marc d'aquest estudi, el consistori barberenc va dur a terme un procés participatiu, per incorporar l'opinió i percepció ciutadana sobre la mobilitat i com millorar-la.

Una vegada recollides totes les dades aportades pels diferents agents i la ciutadania en les sessions realitzades de manera presencial i a través de les suggerències i queixes que s'han dut a terme a través de la plataforma Decidim, ara ja s'ha pogut fer aquesta radiografia sobre l'estat de la mobilitat a Barberà del Vallès.

El document es divideix en diversos apartats: mobilitat de vianants, en bicicleta, el transport públic, el vehicle privat i l'aparcament. Així, de cadascun d'aquests aspectes s'han analitzat els punts forts i els que encara cal millorar.

Mobilitat vianants

Respecte a la mobilitat de vianants, entre els punts forts es troba el fet Barberà del Vallès compta amb un nucli urbà compacte que afavoreix els desplaçaments a peu i el concepte de la "ciutat dels 15 minuts".

Al voltant del 10% del viari és exclusiu o de prioritat per als vianants, percentatge elevat respecte a altres municipis. A més, el 60% dels metres lineals de voreres té amplades superiors a 2,5 metres, complint el Codi d'Accessibilitat de Catalunya. I finalment es destaquen els projectes de pacificació del viari executats en els darrers anys.

Però, per a una altra banda, s'extreu que cal millorar l'accessibilitat i continuïtat de la xarxa de vianants, ja que diverses voreres no garanteixen amplades útils. A més, són necessàries plataformes úniques als carrers més estrets.

El document també destaca que s'ha de posar més èmfasi en la seguretat dels vianants als eixos compartits amb trànsit motoritzat i que es produeixen conflictes entre mobiliari urbà, escocells i amplada útil de vorera en determinats eixos.

Mobilitat en bicicleta

En aquest aspecte, destaca com a positiu el model urbà compacte i un predomini de pendents baixos (91% de la xarxa < 5%), favorables per a l'ús de la bicicleta.

També l'existència d'una xarxa urbana exclusiva de gairebé 12,8 km i 4 mòduls Bicibox (56 places) distribuïts al municipi. A més, que la xarxa ciclista enllaça de manera contínua amb municipis de l'entorn metropolità.

Però, per una altra banda, com a punts negatius, la diagnosi recull que la xarxa pedalable es troba fragmentada i sense connectivitat contínua, ja que hi ha trams que obliguen a incorporar-se a la calçada general.

També hi ha manca de senyalització homogènia i carrils segregats en punts conflictius i amplades de carril inferiors a les recomanades. Destaca també l'absència de xarxa ciclista a l'entorn Estació–Can Esteper, desarticulant la connexió amb un node intermodal clau.

Transport públic

En aquest cas, es destaca com punt fort una bona connexió en transport públic amb Barcelona i el Vallès; i la integració en el sistema de transport de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (ATM).

Però, tot i això, persisteixen queixes dels usuaris de la Línia B6 (Sabadell-UAB) relacionades amb la freqüència del servei, dels i les usuàries de la Línia A1 i A2 per la impossibilitat d'accés al servei a les hores punta.

Un altre dels punts negatius són les parades d'autobús, ja que hi ha mancances relacionades amb l'absència d'informació a la persona viatgera i només un 24% són accessibles.

Finalment, hi ha una percepció de Rodalies com a un servei poc fiable amb enllaços a Barcelona molt deficients en determinades hores punta.

Vehicle privat

Respecte al vehicle privat, es considera positiva la jerarquització de la xarxa viària amb intencionalitat de fomentar l'ús de modes actius. També es destaquen com a punts forts les mesures per a pacificar el trànsit i afavorir la convivència entre modes (carrers del municipi limitats a 30 km/h, disseny de les vies amb un sol carril de circulació per sentit, illes de vianants, plataformes, senyalitzacions...).

Però, per contra, en aquest àmbit, als carrers més cèntrics, el trànsit d'agitació provoca alts nivells de sorolls i contaminació.

També es detecta la necessitat de renovar la flota cap a vehicles propulsats amb energies renovables i de millorar la xarxa de punts de recàrrega de vehicles.

Un altre dels punts febles és el col·lapse recurrent de la rotonda d'accés al municipi en hores punta, especialment vinculats al trànsit de vehicles pesants i el caràcter excessivament viari de la carretera de Barcelona.

Aparcament

Finalment, en l'àmbit dels aparcaments, apareix com a punt fort la distribució homogènia de les bosses d'aparcament en el municipi, la bossa d'estacionament a l'estació de Rodalies, facilitant l'intercanvi modal; i la possibilitat de digitalitzar la gestió de l'aparcament mitjançant aplicacions existents.

Com a punt feble destaca l'alta ocupació de l'espai dedicat a l'estacionament no regulat a la via pública, fet que, segons indica el document, fomenta l'ús del vehicle privat.

També són punts negatius la indisciplina en l'estacionament de camions i la necessitat de buscar nous espais fora de la via pública per crear aparcaments dissuasius i poder pacificar espais.