El Fantasma de Canterville omple el TMC en l'inici de temporada

Aquest dissabte el Teatre Municipal Cooperativa va encetar la temporada amb tot un clàssic: el Fantasma de Canterville, produit per la companyia Grup Focus i protagonitzat pel veterà actor, Joan Pera. Als seus 70 anys Joan Pera treballa per segon cop consecutiu amb el director Josep Maria Mestres després de representar l'Avar de Molière. L'actor està rodejat d'un elenc de luxe amb Pep Sais, Betsy Túrnez, David Olivares, la sabadellenca Elisabeth Casanovas i Oscar Castellví. Un repartiment amb què Ràdio Barberà va poder parlar en ple. L'aforament del TMC es va completar per aquesta comedia estrenada al Teatre Condal barceloní el mes de febrer i que ha començat a girar abans de l'estiu. Joan Pera i Pep Sais valoren així el recorregut de l'obra fins al moment i es fan un petit embolic amb la quantitat de públic que resol David Olivares: Un dels reptes del muntatge era transformar un relat clàssic d'Oscar Wilde en una obra de teatre de més de 100 minuts. De nou Pera i Sais consideren que la tasca d'adaptació del guió de Joan Yago és excel·lent i que la popularitat de l'obra l'ha convertit en un espectacle transversal:

Una obra per tots els públics

Els somriures inicials de la representació van anar transmutant en rialles cada cop més sonores, especialment amb els gags entre Joan Pera i Pep Sais en un del seus dos papers, com a governanta del Castell. La complicitat entre els dos és tan clara que fins i tot es van permetre improvisar. Els embolics i els acudits comparteixen l'obra amb una altra lectura basada en el contrast entre el món espiritual i amb inquietuds intel·lectuals de l'aristocràcia anglesa i el món pragmàtic de la burgesia estadounidenca. Elisabet Casanovas argumenta que aquesta doble lectura té a veure amb la transversalitat de l'obra: El públic del TMC va gaudir d'una obra pensada per l'entreteniment i sense gaires pretensions que va funcionar tal com s'esperava. En l'entrevista prèvia a Ràdio Barberà David Olivares, Oscar Castellví i Betsy Túrnez debatien al voltant dels prejudicis entre el públic més acèrrim al teatre cap als actors coneguts de la televisió i respecte les diferències entre els formats: Les rialles van acompanyar el conjunt de l'obra i tal com deia Olivares el públic va oblidar qui era sobre l'escenari per passar-s'ho bé com va demostrar l'aplaudiment final.